A totes les mares

A la mare de'n Sergi, a la mare de Glòria.

_Ai, mare, per què ets tan pesada?
_Pesada, jo? Pesada? Com pots ser tan fresca! T'has d'espavilar. Encara has de fer el niu, pondre els ous, covar-los, i una mare hi entén d'aquestes coses!
_D'acord, me'n vaig_ va dir-li en un to de veu afilat _. Adéu!
I vet aquí que l'au va alçar el vol. Les visites de la mare l'esgotaven, però s'hi estava tan bé al seu costat...La mare li feia una dieta rica en fruits, gra i llavors. Fins i to a vegades li portava algun insecte, cargols i aranyes.
(...)
Planava per damunt de teulades i prats, d'horts, pobles i masies quan, en acostar-se prop d'un riu, va fer un esternut en ple vol i va perdre un ou. L'au no se'n va adonar i va continuar el seu camí. S'havia d'afanyar; el ventre li pesava massa.

Glòria Marin. Història del Perdut. Editorial Barcanova. 2012